El sector de la dansa reclama el seu paper en el sistema educatiu català

La celebració del Dia Internacional de la Dansa, que es va commemorar el dilluns 29 d’abril, arriba enguany carregada de reivindicació. Avui a les 6 de la tarda, mitja dotzena d’escoles de la Catalunya Central oferiran dues hores d’actuacions a la plaça Sant Domènec en una Mostra que inclourà la lectura d’un manifest que reclama a l’administració que «endreci» el sector, tal com explica la manresana Laura Bataller, directora de Ballet Olga Roig i vicepresidenta del Col·lectiu de Professors i Centres Privats de Dansa de Catalunya, una de les tres entitats impulsores de la petició juntament amb l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya i l’Associació d’Escoles Autoritzades.

Un estudi fet el 2022 va revelar que dels 354 centres de dansa que hi ha a Catalunya, només 69 són escoles autoritzades. Un 24 per cent del total: un 1 % correspon als conservatoris i la resta, un 75 %, són escoles de lliure adscripció. Segons conclou el document, «les dades no reflecteixen la realitat del sector de l’educació en dansa» al país i, per tant, és «urgent» establir «nous diàlegs» amb les diferents administracions, començant per la Generalitat.

La Mostra de Dansa que es farà avui a Sant Domènec tindrà la participació dels centres manresans Ballet Olga Roig, Escola de Dansa Julieta Soler i Ballet Clàssic Manresa, + K Dansa, de Sant Vicenç de Castellet, l’Escola de Dansa Pure Dance, del Pont de Vilomara, i l’Escola de Dansa Ma Cinta, de Súria. Ballarins de diverses edats interpretaran coreografies de ballet clàssic, dansa contemporània i balls urbans sobre l’escenari de linòleum que s’ubicarà a la cèntrica plaça.

En la formació de dansa a Catalunya hi ha un primer nivell que s’anomena Grau Elemental, per a nens i nenes de menys de 12 anys. Posteriorment, s’accedeix al Grau Professional, que en tot el país només s’imparteix a dos centres de Barcelona, l’Institut del Teatre i l’IEA Oriol Martorell, i consta de quatre cursos. El següent pas, l’inici del qual coincideix amb l’edat de 1r de batxillerat del sistema educatiu, és el Grau Superior, també de quatre anys, en les dues especialitats de coreografia i interpretació i de pedagogia de la dansa. Aquest darrer estadi de la formació només es pot realitzar a l’Institut del Teatre. 

A partir de l’estudi esmentat i dels resultats de la 1a Jornada del Sector de la Formació en Dansa de Catalunya, es va elaborar un plec de conclusions amb quatre punts. El primer afirma que «cal fomentar l’educació de la dansa i vetllar per la seva integració en els plans educatius»; el segon reclama «el principi d’equitat educativa», ja que només es poden realitzar les formacions professional i superior a Barcelona; el tercer incideix que Catalunya és l’única comunitat de l’estat on l’ensenyament elemental no està reglat i, per aquest motiu, proposa al Departament d’Educció la creació d’una taula de treball per posar fi a la mancança; el quart aspecte que tracta el comunicat afirma que «cal resoldre els impediments normatius pel que fa a la titulació del professorat superior de dansa» i, per tant, es demana implantar la validació de la Titulació superior de dansa per a l’accés a la bossa dels graduats en dansa per impartir les matèries d’arts escèniques a l’ESO, el batxillerat i els cicles formatius, i «exigir com a requisit indispensable» la Titulació superior de dansa «a tot el professorat que imparteixi matèries de dansa a l’ESO i el batxillerat».

Crida a la dignitat

Laura Bataller afirma que rere la petició hi ha «la dignitat» de la dansa i insisteix en la importància de la disciplina per a la formació dels nens i les nenes. «Moure’ns ens fa bé, al marge de si t’acabes dedicant a la dansa o no», assegura la ballarina i gestora. I, per comparació, posa l’exemple de la música: no només hi ha escoles municipals sinó un munt de conservatoris repartits pel país. 

«Fa anys que anem al darrere de totes aquestes millores», indica Bataller, «i s’han fet avenços», afegeix. «Quan jo vaig fer les proves a l’Institut del Teatre, la formació no estava reglada, ara ja sí», recorda la responsable de projectes com el Festival Batecs de Manresa, que va celebrar la sisena edició a mitjans d’abril.

«La consideració que l’administració té de la dansa no és la que hauria de tenir», afirma Bataller, insistint que tres de cada quatre estudiants ho fan fora del sistema públic i reglat. «A Catalunya no hi ha cap companyia pública estable, a Alemanya en tenen a cada poble», afegeix.

Dilluns passat, les entitats impulsores van presentar el manifest al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i, a partir d’ara, també «el volem fer arribar a tants Ajuntaments com sigui possible». 

Subscriu-te per seguir llegint