Ens feia falta Sant Jordi

Cel radiant (la major part del dia, malgrat les previsions). Parades al carrer, llibres i roses, i ciutadans fent cua, a les parades, a les llibreries i a les floristeries. Un ambient espectacular, una gentada al Passeig de Manresa, per exemple. Una festa major en lletres majúscules, i com agrada dir als moviments d’esquerra, amb autogestió (en bona part, com a mínim). Gent, gent al carrer, mans plenes de roses, mans plenes de llibres, també, i somriures, cares que trenquen el rictus seriós del dia a dia, perquè lletres i roses són regeneradores del. Alguns són lectors i alguns, fins i tot, bons lectors. La resta necessiten un llibre embolicat per fer el regal, com si el pes del paper i els quilòmetres escrits amb tinta, salvessin l’amor (o el perpetuessin), com si es tractés del document de garantia de l’últim cotxe adquirit. Aquest altre 50 %, els necessitats, busca una rosa. I ahir podien triar i remenar, i comprar en funció del preu, també.

-Quin és el preu del teu amor, 80 euros? L’hi embolico per regal, gerro de fusta i una rosa espectacular amb guarniment. Ah, no s’hi vol gastar tant? Doncs no pateixi, aquesta de 50 euros amb un dipòsit menor; o aquesta altra de 25 euros, que és preservada, i no se li farà mai malbé; o unes altres que tinc amb protecció a la tija amb un cartronet. Bonic, eh! O una de 15 euros, a de 13 euros, o les de 8 euros... I, sinó, aneu a veure les entitats, que en tenen a preus menors, i sigueu solidaris encara a preus més baixos. I encara, hi ha roses de paper, i pintades, i de roba i de... Vaja, que no hi ha una excusa possible per no renovar la proposta d’amor.

Quan s’apropa la nit, en el moment en què escric, és l’hora de fer llistes, de veure quin ha estat el llibre més venut, com s’han comportat la venda segons classificacions diverses i gèneres. I analitzar en quin moment es troba la literatura catalana el dia que la posen a prova i la comparen amb la que es fa en altres llengües.

La salut de la tradició de la Diada, la tenim bé, segur. A Manresa fins i tot fan escola de lectors i de tradició: al Kursaal, els actors Jan i Júlia expliquen la llegenda de Sant Jordi a més d’un miler de nens petits. La salut de la indústria editorial, sembla que aguanta. La de la llengua catalana en un dia com avui? Deu sobreviure, i deu caure durant la resta de l’any. Però el que millor ha anat en aquesta festa major de les lletres i de les roses -manifestació única al món- és que l’amor a la lectura i a les persones estimades ens ha fet oblidar problemes i ens ha allunyat de la política electoral. Fem que tothom tingui temps per llegir i comprar una rosa.